Notes
. Voir la carte dressée par Francisco Marco Simón, dans Francisco Marco Simón, Alberto Montaner Frutos, Guillermo Redondo Veintemillas, El Señor San Jorge, patrón de Aragón, Saragosse, Caja de Ahorros de la Inmaculada Concepción, 1999, p. 25.
. Pour plus de détails sur les origines du culte de saint Georges en Orient, voir ibid., notamment la partie intitulée « San Jorge de Capadocia en la Antigüedad », p. 11-22.
. Ramón de Alós Moner, Sant Jordi, patró de Catalunya, Barcelone, Ed. Barcino, 1926 ; Elizabeth Oke Gordon, Saint George, Champion of Christendom and Patron Saint of England, Londres, Swan Sonnenschein, 1907 ; Francisco Marco Simón, Alberto Montaner Frutos, Guillermo Redondo Veintemillas, op. cit. ; Lluis Millá i Reig, Sant Jordí, patró de Catalunya, Barcelona, Ed. Millá, 1996 ; Narcís Sayrach i Fatjó dels Xipres, El patró Sant Jordi : Història, llegenda, art, Barcelone, Generalitat de Catalunya, 1996 ; Joan Vincke, El culte de Sant Jordi en las terres catalanes durant l’Edat Mitjana com a expressió de les relacions entre l’esglesia i l’estat en aquella epoca, Barcelone, La Paraula cristiana, 1933.
. Chronique Anonyme de la première croisade, Traduction par Aude Matignon (éd.), Paris, Arléa, 1992, p. 123.
. G. de Malaterra, De rebus gestis Rogerii Calabriae et Siciliae comitis et Roberti Guiscardi ducis fratris eius, II, 33, E. Pontieri (éd.), Boulogne, RIS, V, 1, 1924, p. 44. Cité par Jean Flori, La Guerre sainte. La formation de l’idée de croisade, Paris, Aubier, 2009, p. 130 et p. 304.
. Thomas Deswarte, « Saint Jacques refusé en Catalogne : la lettre de l’Abbé Césaire de Montserrat au pape Jean XIII ([970]) », dans Thomas Deswarte et Philippe Sénac (dir.), Guerre, pouvoirs et idéologies dans l’Espagne chrétienne aux alentours de l’an mil, Turnhout, Brépols, 2005, p. 154.
. Ibid., p. 152.
. Guillermo Redondo Veintemillas, « San Jorge, expansión y permanencia de un mito necesario », dans Francisco Marco Simón, Alberto Montaner Frutos, Guillermo Redondo Veintemillas, El Señor San Jorge…, op. cit., p. 50.
. Francisco de Moxo y Montoliu, « Los Templarios en la Corona de Aragón », dans Aragón en la Edad Media, Homenaje a la Profesora Emérita M.L. Ledesma Rubio, Saragosse, Université de Saragosse, 1993, X-XI, p. 662-664.
. Alain Demurger, Chevaliers du Christ. Les ordres religieux militaires au Moyen Age, xie - xvie siècles, Paris, Le Seuil, 2002 ; Higini Anglès, L’Ordre de Sant Jordi durant els segles XIII-XIV i la devoció dels reis d’Aragó al sant cavaller, Barcelone, Gustavo Gili, 1961, p. 42-65 [separata].
. Voir fig. 1 en annexe.
. Voir fig. 2 en annexe.
. Jaime I, Cronica o comentaris del gloriosissim e invistissim rey en Jacme Primer, Rey Darago, de Mallorques e de Valencia, Compte de Barcelona e de Montpesler, dictada per aquell en sa llengua natural, Marian Aguiló Fuster (éd.), Barcelone, Alvar Verdaguer, 1873, p. 133-134.
. Principales apparitions de Saint Georges en Aragon et premiers témoignages écrits :
Apparition de saint Georges à la bataille de Majorque (Jaime I, 1229), 1274 : Jaime I, Chrónica.
Apparition de saint Georges à la bataille de Huesca (Pierre Ier, 25 nov. 1096), 1305-1328 : Crónica de los Estados Peninsulares ; 1369-1372 : Crónica de San Juan de la Peña, version latine.
Apparition de saint Georges à la bataille de Puig (Jaime I, 1237), 1369-1372 : Crónica de San Juan de la Peña, version latine.
Apparition de saint Georges à la reconquête de Minorque (Alphonse III, 1287), 1513 : Miquel Carbonell, Cròniques d’Espanya.
Apparition de saint Georges à la bataille d’Alcoy (Jaime I, 1275), 1550 : Beuter, Corónica general de toda España.
Apparition de saint Georges à la bataille de Barcelone (Borrell Berenguer, 960 ? 986 ?), 1550 : Beuter, Corónica general de toda España.
Apparition de saint Georges à la bataille de Valence (Le Cid, 1096-1100 ?), 1610 : Escolano, Década primera.
. Crónica de los Estados Peninsulares, texto del siglo XIV, Antonio Ubieto Arteta (éd.), Grenade, Université de Grenade, 1955, p. 122-123.
. Crónica de San Juan de la Peña, version latine, Antonio Ubieto Arteta (éd.), Valence, [s. n.], 1961, p. 153-154.
. Les représentations iconographiques de saint Georges matamore : 1410-1420 : Retable du Centenar de la Ploma, Marzal de Sax ; Saint Georges et la princesse ; Bataille del Puig (Jaime I) ; 1423 : Retable de Jérica ; Cycle complet ; Idem ; 1468-1470 : Retable de Pere Niçart, Majorque ; Cycle complet. Reste le tableau central et la prédelle ; Saint Georges et le dragon devant Majorque ; Saint Georges à la prise de Majorque ; 1524-1525 : Retable de l’Église de El Salvador de La merced de Teruel, Jerónimo Martínez ; Cycle hagiographique complet ; Saint Georges et le dragon (3 tableaux dans la partie haute) ; Saint Georges à Huesca (3 tableaux dans la partie centrale) ; Martyre dans la partie basse.
. Marzal de Sax, Saint Georges et la princesse, 1410-1420, tableau central du retable du Centenar de la Ploma, Victoria & Albert Museum, Londres, voir fig. 3 en annexe.
. Marzal de Sax, Saint Georges et le roi Jacques Ierà la bataille de Santa María del Puig, 1410-1420, tableau central du retable du Centenar de la Ploma, Victoria & Albert Museum, Londres, voir fig. 4 en annexe.
. Retable de saint Georges, Círculo de los Peris, v. 1423, Musée Municipal de Jérica (Castellón).
. Pere Niçart, Retable de saint Georges de l’église de Saint Antoine de Padoue, v. 1468-1469, Musée diocesain de Majorque, voir fig. 5 et fig. 6 en annexe.
. Saint Jacques apôtre et miles Christi, Tumbo B, 1326, archives de la cathédrale de Compostelle, http://saintjacquesinfo.hypotheses.org/files/2011/10/Tumbo-B-1326-archives-de-la-cath%C3%A9drale-de-CompostelleD1.jpg.
. Saint Jacques matamores (anonyme), xve siècle, Alcazar de Séville : publié dans Santiago en España, Europa y América, Madrid, Ed. nacional del ministerio de información y turismo, 1971. Illustration n. 630.
. Saint Jacques matamores,(anonyme), xvie, Musée Lázaro Galdiano, Madrid, http://www.flg.es/ficha.asp?ID=3025.
. Voir fig. 5 en annexe.
. Voir fig. 6 en annexe.
. Bonifacio Palacios Martín, « Imágenes y símbolos del poder real en la corona de Aragón », dans El poder real en la corona de Aragón (s. XIV-XVI), Saragosse, Gobierno de Aragón, Departamento de educación y cultura, 1993, vol. 1, p. 225-226.
. Voir fig. 7 en annexe.
. Voir fig. 8 en annexe.
. Voir fig. 9 en annexe.
. Voir fig. 10 en annexe.
Haut de page